Trobada de saltadors

130 lanzas, latas, garrotes o com li vulgueu dir recorrent les muntanyes de Tirajana.

L'hivern plujós a les canàries deixa un paisatge de primavera amb totes les plantes florides


Arribat a dalt de "Amurga", prop de la tomba de Bentejuy, la història del qual explica que va resistir i salvar el seu poble de les tropes hispàniques

La baixada del "risco". El què es veu a darrera són persones baixant amb la llança per una paret vertical.

Finalment ha arribat l'esperat XVII Encuentro del salto del pastor canario. Aquest divendres ens vam trobar amb la gent de Teno al port de Sta. Cruz per agafar el barco cap a Gran Canaria. Un cop allà vam recórrer tota l'illa fins a Sta Lucía de Tirajana, un poblet envoltat de palmerals en l'entorn increïble de l'enorme caldera de Tirajana. Allà ens vam trobar amb tots els "canariones" (la gent de Gran Canaria) i la gent de les altres illes que ja havien anat arribant: un parell de jurrias de La Palma, una del Hierro, una de Fuerteventura... Després d'instal·lar-nos a les lliteres i sopar vam treure les chácaras, els tambors, les gitarres, els "pitos" herreños, i tots els demés intruments tradicionals i de seguida es va muntar una festa, amb balls tradicionals de cada illa i racó. I així, ballant i xerrant fins a altes hores. Això sí, l'endemà al matí a les 5:30 ja es llevaven els puretes i llança en mà ens dirigiem al "risco". Uns precipicis i unes vistes espectaculars, ple de restes arqueològiques "guanches" i histories per parar un tren.

Tot el cap de setmana ha estat ple d'activitats, amb xerrades, mostres d'artesania, museus, àpats multitudinaris, més àpats, degustacions de productes típics... I cada dia coneixent gent i més gent i introduïnt-me de ple en la cultura tradicional canaria.
En fi família, que ja formo, una miqueta més, part d'aquesta terra i aquesta terra ja forma, una miqueta més, part de mi. Però tranquils que d'aquí dues setmanes ja seré a Vic de nou.