De les profunditats a les altures

El poble de Teno alto, on ballen el Tajaraste
Ma mare i jo a la pedra del bitllet de 1000 ptas

Fent cim

El pic del Teide s'enfila en mig d'una planura de laves

Tot pujant al Teide

Després de baixar a les profunditats submarines, aquest cap de setmana ha tocat fer exactament el contrari: la meva mare, la Maria Rosa i jo ens n'hem anat a pujar el Teide (3718m). Tot pujant amb el cotxe se'ns anaven tapant les orelles per la falta de pressió i un cop a dalt, vam començar a caminar per tal d'arribar al cim. Cada passa constava un esforç més gran del normal i una son i un cansament estrany s'anaven ficant al cos. És l'anomenat mal d'altura, que tant a mi com a la Maria Rosa ens va agafar de ple.

El dissabte vam anar fins a Teno amb la gent de salto del pastor canario, i un cop a dalt vam baixar pel dret dels acantilats de los gigantes. La veritat és que vaig passar una mica de por, perquè caminavem per llocs que si feies una passa malament queies 500 metres avall. Això sí la vista era impressionant. Des d'on estavem ens queia el mar a plom a sota nostra, i més enllà del mar es veia l'illa de la Gomera a tocar, com si fent un salt si pogués arribar, i una mica més enllà l'illa de la Palma. Un cop arribats al poble de Teno Alto de nou, ens vam afegir a la festa de San Andrés. Tot el poble estava allà reunit, tocant música tradicional canària, i ballant el tajaraste, un ball tradicional de Teno, que només es balla allà. A veure si quan torni l'introduïm en el món dels balls tradicionals, perquè és dels divertits.