Us escric avui acabat d'arribar de Fuerteventura. Aquest cap de setmana he estat a casa de la mare de la Nira, la meva amiga de Tahime. Ella es dedica a cultivar l'àrida terra majorera, on per si sol només hi creix alguna palmera en els barracs més humits. La sensació que et produeix l'illa és d'una soledat increïble, com si el temps s'hi hagués aturat, i tot passés molt més lent. Una tranquilitat que et sedueix i t'atrapa. A les fotos us podeu fer una idea del què és però val la pena de viure-la.
Una caleta, sense ningú. L'illa està plena de platges desèrtiques on és difícil trobar-se gent.
2 comentaris:
EEEEIIIII!!!!
Wola Napo!!! Que guai que estàs, quin dia més maco que et faaaa!!! QUina enveja, no noto la calor però fa cara d'estars-hi de puta mareeee!!!
Com estàs arnau? No dones tantes notícies com en Martí, aviam si escrius una mica més, que no se sap massa...
Una abraçadaaa, espero que estiguis d'alló més bé.
arnau!
que bé que t'ho passes.. uasle
segur que aprèns un munt!
petonets i a fer-nos grans i savis jiji
Publica un comentari a l'entrada