Arribant a la casa de La Restinga. Els climes a les illes canàries canvien en pocs quilòmetres de distància. Del bosc de la foto de baix a la Restinga hi ha 20 minuts en cotxe
El bosc de laurisilva
Vista de "las playas" des de dalt la muntanya
Perdoneu que hagi estat tant de temps sense donar notícies, però tot just ahir vaig arribar de passar una setmana al Hierro, l'illa més petita i entranyable de les Canàries. Vam arribar allà el dimarts a la matinada, després d'un viatge de 7 hores, amb el vaixell més lent del món, i ens vam instal·lar en un apartament a la Restinga. La Restinga és el poble que està més al sud de l'illa, en mig d'una zona volcànica, on sempre hi fa sol i calor. De fet nosaltres hi vam anar a parar en ple temporal, i vam poder prendre el sol cada dia. Allà ens vam dedicar els primers dies a fer inmersions, estrenant el meu títol nou de submarinisme. Vam baixar força avall, i vam veure tot tipus de vida, inclosos meros enormes, i formacions rocoses espectaculars sota el mar.
L'illa del Hierro és la cosa més tranquila del món, diuen que el temps hi passa més lentament i tot. Consisteix en una muntanya de 1360 metres, que està erosionada i derrumbada per tres cantons diferents, donant lloc a la formació de la regió del "mar de las calmas", a la de "las playas", i a l'imponent "golfo de Frontera". Només hi ha 4 pobles (i poblets més petits que són del seu mateix municipi), el més gran dels quals és Frontera amb 3000 habitants, i la capital Valverde amb un total de 1800 habitants s'enorgulleix de ser l'única capital canària sense semàfors i sense cap edifici més alt de dues plantes.
Ja per acabar el viatge, el cap de setmana ens vam dedicar a voltar per l'illa. Vam visitar l'arbre de Garoé, que diuen que és sagrat, perquè la humitat que recull de la boira i converteix en pluja, va arribar a donar aigua per veure a tota la gent de l'illa. I el diumenge, vam quedar amb l'Alfonso, per anar a munyir les ovelles i a fer la baixada fins al poble de Sabinosa, on viu ell, amb les hastas (llançes).
Si mai teniu un moment per visitar-la no us la perdeu. Val la pena, i per si no us he convençut, encara hi ha una altra cosa a destacar del Hierro: tota l'illa té un certificat ecològic, és a dir, tota l'agricultura i tota la ramaderia és ecològica, i tota l'energia elèctrica de l'illa serà d'aquí ben poc d'energies renovables. Tindran un parc eòlic que donarà energia a les cases, i amb l'energia sobrant, faran funcionar una dessaladora que donarà aigua d'aixeta, i faran pujar les reserves fins a un embassament, de tal manera que quan no hi hagi vent, tindran energia hidroelèctrica. Fàcil veritat? I jo em pregunto, si això es pot fer al Hierro, perquè no a la plana de Vic?
el viatge
La baixada del "risco". El què es veu a darrera són persones baixant amb la llança per una paret vertical.
