El Centre Social Autogestionat de La Laguna

Unes imatges per fer una miqueta d'enveja...

Aquest dissabte vam fer l'última excursió del curs de salto del pastor. Ara ja sé saltar "a regatón muerto".

Les fotos de Tahime

A alguns de vosaltres ja us havia parlat de Tahime, el centre social tipus la Torratxa, que fa 4 anys que funciona a La Laguna. Doncs bé, amb set d'associacionisme torratxil, m'he anat involucrant en el funcionament de Tahime: assemblees, torns de barra, tallers, etc... Així que m'he decidit passar-vos unes quantes fotos perquè us en pogueu fer una idea. Aquestes són del divendres, quan jo estava fent torn. Val a dir que el torn de barra a Tahime és una mica més actiu que el de la Torratxa, perquè a part de servir cerveses, tés, i sucs, també es fa menjar ( a veure si prenem nota la gent de La Torratxa...). Pel què fa a les activitats, no arriva al nivell hiperactiu de la Torratxa, entre d'altres coses perquè només obre de dijous a diumenge, però són interessants. Aquesta setmana, per exemple, vam fer un parell de xerrades sobre la problemàtica de la immigració en pateres a Canàries: una sobre la situació infrahumana als centres d'acollida per a menors, i l'altra sobre la realitat del viatge en patera vist des d'aquí i des de l'Àfrica, amb la col·laboració de senegalesos, voluntaris de la creu roja i gent que ha estat vivint a Senegal i fent treballs de concianciació a la població.

En fi que l'alternativa que s'està creant des de Vic neix i creix a cada racó. No era una ximpleria de cuatre joves eixelebrats, sinó un moviment social existent.

Trobada de saltadors

130 lanzas, latas, garrotes o com li vulgueu dir recorrent les muntanyes de Tirajana.

L'hivern plujós a les canàries deixa un paisatge de primavera amb totes les plantes florides


Arribat a dalt de "Amurga", prop de la tomba de Bentejuy, la història del qual explica que va resistir i salvar el seu poble de les tropes hispàniques

La baixada del "risco". El què es veu a darrera són persones baixant amb la llança per una paret vertical.

Finalment ha arribat l'esperat XVII Encuentro del salto del pastor canario. Aquest divendres ens vam trobar amb la gent de Teno al port de Sta. Cruz per agafar el barco cap a Gran Canaria. Un cop allà vam recórrer tota l'illa fins a Sta Lucía de Tirajana, un poblet envoltat de palmerals en l'entorn increïble de l'enorme caldera de Tirajana. Allà ens vam trobar amb tots els "canariones" (la gent de Gran Canaria) i la gent de les altres illes que ja havien anat arribant: un parell de jurrias de La Palma, una del Hierro, una de Fuerteventura... Després d'instal·lar-nos a les lliteres i sopar vam treure les chácaras, els tambors, les gitarres, els "pitos" herreños, i tots els demés intruments tradicionals i de seguida es va muntar una festa, amb balls tradicionals de cada illa i racó. I així, ballant i xerrant fins a altes hores. Això sí, l'endemà al matí a les 5:30 ja es llevaven els puretes i llança en mà ens dirigiem al "risco". Uns precipicis i unes vistes espectaculars, ple de restes arqueològiques "guanches" i histories per parar un tren.

Tot el cap de setmana ha estat ple d'activitats, amb xerrades, mostres d'artesania, museus, àpats multitudinaris, més àpats, degustacions de productes típics... I cada dia coneixent gent i més gent i introduïnt-me de ple en la cultura tradicional canaria.
En fi família, que ja formo, una miqueta més, part d'aquesta terra i aquesta terra ja forma, una miqueta més, part de mi. Però tranquils que d'aquí dues setmanes ja seré a Vic de nou.