divendres, 27 de febrer del 2009

Carnaval, Carnaval


I continuen els carnavals. Després d'enterrar la sardina el dimecres, ja només ens queda l'últimn cap de setmana. Hi ha temps per tot, inclús per fer una mica d'acció protesta contra el puerto de Granadilla, un macro port que volen construir al sud de l'illa. Mireu les imatges al Youtube, nosaltres ficats al mig del coso (la gran desfilada del carnaval de sta cruz), i deixant tota la ciutat i tota la gent en contra del port.

diumenge, 22 de febrer del 2009

Chicharrero de corazón

Si cliques a la imatge podràs sentir la cançó del carnaval de Sta Cruz


El carnaval chicharrero ja ha arribat!

dilluns, 16 de febrer del 2009

Els misteris del Barranco Badajoz


El camí per accedir al barranc està excavat en plena paret

El final del recorregut, tornant a la civilització


La vegetació creix en qualsevol punt vertical



Aquest cap de setmana me l'he passat fent muntanya. El dissabte vam sortir amb les llances, i amb uns quants ens vam quedar a dormir a la platja amb les furgonetes per sortir el diumenge al dematí ben d'hora i anar a baixar el barranco Badajoz. Diuen que és un dels barrancs més místics de l'illa de Tenerife, envoltat de llegendes, mites i bruixeria, segurament per culpa de la seva inaccesibilitat. És un espactacle increible, de parets verticals kilomètriques, només accesible per un túnel excavat a la roca, que va servir, al seu temps, per passar-hi un canal d'aigua. Un cop arribats a dalt del barranc, ens vam dedicar a baixar-lo tot sencer fent ràpels increïbles de 50 metres d'alçada enmig d'un entorn que semblava d'un altre món.

divendres, 13 de febrer del 2009

Més Hierro, hort i estiu a la Laguna

Jo, al fons marí herreño

Les "papas" de l'hort

El Teide nevat després del temporal, que s'ha convertit en el final de l'hivern


Us deixo més fotos del Hierro, que entre tots en tenim una infinitat. Per aquí, aquesta setmana ja hem començat de nou les classes i per fi ha tornat el sol a la Laguna. Tardes de platja, aprofitant la terrasseta, etc. I l'hort que ja comença a donar fruits!

dimarts, 10 de febrer del 2009

L'illa màgica

Arribant a la casa de La Restinga. Els climes a les illes canàries canvien en pocs quilòmetres de distància. Del bosc de la foto de baix a la Restinga hi ha 20 minuts en cotxe

El bosc de laurisilva


Vista de "las playas" des de dalt la muntanya

Perdoneu que hagi estat tant de temps sense donar notícies, però tot just ahir vaig arribar de passar una setmana al Hierro, l'illa més petita i entranyable de les Canàries. Vam arribar allà el dimarts a la matinada, després d'un viatge de 7 hores, amb el vaixell més lent del món, i ens vam instal·lar en un apartament a la Restinga. La Restinga és el poble que està més al sud de l'illa, en mig d'una zona volcànica, on sempre hi fa sol i calor. De fet nosaltres hi vam anar a parar en ple temporal, i vam poder prendre el sol cada dia. Allà ens vam dedicar els primers dies a fer inmersions, estrenant el meu títol nou de submarinisme. Vam baixar força avall, i vam veure tot tipus de vida, inclosos meros enormes, i formacions rocoses espectaculars sota el mar.
L'illa del Hierro és la cosa més tranquila del món, diuen que el temps hi passa més lentament i tot. Consisteix en una muntanya de 1360 metres, que està erosionada i derrumbada per tres cantons diferents, donant lloc a la formació de la regió del "mar de las calmas", a la de "las playas", i a l'imponent "golfo de Frontera". Només hi ha 4 pobles (i poblets més petits que són del seu mateix municipi), el més gran dels quals és Frontera amb 3000 habitants, i la capital Valverde amb un total de 1800 habitants s'enorgulleix de ser l'única capital canària sense semàfors i sense cap edifici més alt de dues plantes.
Ja per acabar el viatge, el cap de setmana ens vam dedicar a voltar per l'illa. Vam visitar l'arbre de Garoé, que diuen que és sagrat, perquè la humitat que recull de la boira i converteix en pluja, va arribar a donar aigua per veure a tota la gent de l'illa. I el diumenge, vam quedar amb l'Alfonso, per anar a munyir les ovelles i a fer la baixada fins al poble de Sabinosa, on viu ell, amb les hastas (llançes).
Si mai teniu un moment per visitar-la no us la perdeu. Val la pena, i per si no us he convençut, encara hi ha una altra cosa a destacar del Hierro: tota l'illa té un certificat ecològic, és a dir, tota l'agricultura i tota la ramaderia és ecològica, i tota l'energia elèctrica de l'illa serà d'aquí ben poc d'energies renovables. Tindran un parc eòlic que donarà energia a les cases, i amb l'energia sobrant, faran funcionar una dessaladora que donarà aigua d'aixeta, i faran pujar les reserves fins a un embassament, de tal manera que quan no hi hagi vent, tindran energia hidroelèctrica. Fàcil veritat? I jo em pregunto, si això es pot fer al Hierro, perquè no a la plana de Vic?