Al fons marí

Tot just acabat d'aterrar a Tenerife, i després dels retrobaments amb tots els amics d'aquí, el dissabte ja vam començar amb la Clara i el Mati a fer el curs de submarinisme, per treure'ns el títol. Aquest títol ens acredita per fer submarinisme esportiu a qualsevol punt del món. O sigui que a partir d'ara a conèixer fons marins. Per començar amb la gent de biologia marina ens en anem a estrenar el nostre títol a El Hierro. L'illa es veu que és especialment espectacular per sota el mar, perquè està just on s'acaba la plataforma continental africana.

El Centre Social Autogestionat de La Laguna

Unes imatges per fer una miqueta d'enveja...

Aquest dissabte vam fer l'última excursió del curs de salto del pastor. Ara ja sé saltar "a regatón muerto".

Les fotos de Tahime

A alguns de vosaltres ja us havia parlat de Tahime, el centre social tipus la Torratxa, que fa 4 anys que funciona a La Laguna. Doncs bé, amb set d'associacionisme torratxil, m'he anat involucrant en el funcionament de Tahime: assemblees, torns de barra, tallers, etc... Així que m'he decidit passar-vos unes quantes fotos perquè us en pogueu fer una idea. Aquestes són del divendres, quan jo estava fent torn. Val a dir que el torn de barra a Tahime és una mica més actiu que el de la Torratxa, perquè a part de servir cerveses, tés, i sucs, també es fa menjar ( a veure si prenem nota la gent de La Torratxa...). Pel què fa a les activitats, no arriva al nivell hiperactiu de la Torratxa, entre d'altres coses perquè només obre de dijous a diumenge, però són interessants. Aquesta setmana, per exemple, vam fer un parell de xerrades sobre la problemàtica de la immigració en pateres a Canàries: una sobre la situació infrahumana als centres d'acollida per a menors, i l'altra sobre la realitat del viatge en patera vist des d'aquí i des de l'Àfrica, amb la col·laboració de senegalesos, voluntaris de la creu roja i gent que ha estat vivint a Senegal i fent treballs de concianciació a la població.

En fi que l'alternativa que s'està creant des de Vic neix i creix a cada racó. No era una ximpleria de cuatre joves eixelebrats, sinó un moviment social existent.

Trobada de saltadors

130 lanzas, latas, garrotes o com li vulgueu dir recorrent les muntanyes de Tirajana.

L'hivern plujós a les canàries deixa un paisatge de primavera amb totes les plantes florides


Arribat a dalt de "Amurga", prop de la tomba de Bentejuy, la història del qual explica que va resistir i salvar el seu poble de les tropes hispàniques

La baixada del "risco". El què es veu a darrera són persones baixant amb la llança per una paret vertical.

Finalment ha arribat l'esperat XVII Encuentro del salto del pastor canario. Aquest divendres ens vam trobar amb la gent de Teno al port de Sta. Cruz per agafar el barco cap a Gran Canaria. Un cop allà vam recórrer tota l'illa fins a Sta Lucía de Tirajana, un poblet envoltat de palmerals en l'entorn increïble de l'enorme caldera de Tirajana. Allà ens vam trobar amb tots els "canariones" (la gent de Gran Canaria) i la gent de les altres illes que ja havien anat arribant: un parell de jurrias de La Palma, una del Hierro, una de Fuerteventura... Després d'instal·lar-nos a les lliteres i sopar vam treure les chácaras, els tambors, les gitarres, els "pitos" herreños, i tots els demés intruments tradicionals i de seguida es va muntar una festa, amb balls tradicionals de cada illa i racó. I així, ballant i xerrant fins a altes hores. Això sí, l'endemà al matí a les 5:30 ja es llevaven els puretes i llança en mà ens dirigiem al "risco". Uns precipicis i unes vistes espectaculars, ple de restes arqueològiques "guanches" i histories per parar un tren.

Tot el cap de setmana ha estat ple d'activitats, amb xerrades, mostres d'artesania, museus, àpats multitudinaris, més àpats, degustacions de productes típics... I cada dia coneixent gent i més gent i introduïnt-me de ple en la cultura tradicional canaria.
En fi família, que ja formo, una miqueta més, part d'aquesta terra i aquesta terra ja forma, una miqueta més, part de mi. Però tranquils que d'aquí dues setmanes ja seré a Vic de nou.

De les profunditats a les altures

El poble de Teno alto, on ballen el Tajaraste
Ma mare i jo a la pedra del bitllet de 1000 ptas

Fent cim

El pic del Teide s'enfila en mig d'una planura de laves

Tot pujant al Teide

Després de baixar a les profunditats submarines, aquest cap de setmana ha tocat fer exactament el contrari: la meva mare, la Maria Rosa i jo ens n'hem anat a pujar el Teide (3718m). Tot pujant amb el cotxe se'ns anaven tapant les orelles per la falta de pressió i un cop a dalt, vam començar a caminar per tal d'arribar al cim. Cada passa constava un esforç més gran del normal i una son i un cansament estrany s'anaven ficant al cos. És l'anomenat mal d'altura, que tant a mi com a la Maria Rosa ens va agafar de ple.

El dissabte vam anar fins a Teno amb la gent de salto del pastor canario, i un cop a dalt vam baixar pel dret dels acantilats de los gigantes. La veritat és que vaig passar una mica de por, perquè caminavem per llocs que si feies una passa malament queies 500 metres avall. Això sí la vista era impressionant. Des d'on estavem ens queia el mar a plom a sota nostra, i més enllà del mar es veia l'illa de la Gomera a tocar, com si fent un salt si pogués arribar, i una mica més enllà l'illa de la Palma. Un cop arribats al poble de Teno Alto de nou, ens vam afegir a la festa de San Andrés. Tot el poble estava allà reunit, tocant música tradicional canària, i ballant el tajaraste, un ball tradicional de Teno, que només es balla allà. A veure si quan torni l'introduïm en el món dels balls tradicionals, perquè és dels divertits.

Schnorcheln und tauchen

Una de les meves noves amigues

Aquest cap de setmana me l'he passat a dins del mar. Dissabte amb la gent de senderisme ens en vam anar al malpaís de Rasca, el punt més al sud de l'illa de Tenerife, amb unes biòlogues marines que ens feien de guia. I després de caminar un rato i conèixer el terreny de mans d'un "lugarenyu" amant de la seva terra, ens vam submergir amb les ulleres i el tubo per descobrir una mica les marevelles del fons marí tinerfeny. I per acabar-ho de rematar aquest diumenge hem agafat la maleta i ens n'hem anat amb tres amigues alemanyes a fer submarinisme amb bombones i tot! Era el primer cop que feia submarinisme i la sensació és increïble, estàs sota metres i metres d'aigua i no t'has de preocupar per si se t'acaba l'aire, en aquell moment ets un peix més. I entremig de la tranquilitat i la relaxació que produeix estar perdut en el món submarí, de cop ens han aperagut unes tortugues marines, que s'han posat a jugar amb nosaltres. Sí, sí, les mateixes que hi ha a les fotos, quina passada!



PD: el títol significa snorkel (anar "porai" amb el tubo i les ulleres) i submarinisme, en alemany

L'illa tranquila

Us escric avui acabat d'arribar de Fuerteventura. Aquest cap de setmana he estat a casa de la mare de la Nira, la meva amiga de Tahime. Ella es dedica a cultivar l'àrida terra majorera, on per si sol només hi creix alguna palmera en els barracs més humits. La sensació que et produeix l'illa és d'una soledat increïble, com si el temps s'hi hagués aturat, i tot passés molt més lent. Una tranquilitat que et sedueix i t'atrapa. A les fotos us podeu fer una idea del què és però val la pena de viure-la.

Una caleta, sense ningú. L'illa està plena de platges desèrtiques on és difícil trobar-se gent.

Una carretera enmig del no res.


El paisatge des de la muntanyeta de la casa.

El porxo de la caseta on he estat aquests dies, amb les terres que cultiven a darrera

Womad i més

Actualitzo el bloc! Perdoneu que no hagi explicat res des de fa tant, però és que no he parat quiet. Ara mateix acabo de tornar amb el ferry de Gran Canaria, on aquest cap de setmana hi ha hagut el WOMAD, un dels festivals de música més importants de Canaries. Vam veure un grup d'ska marroquí, un grup de música electrònico-tradicional saharahui, etc. La foto és d'un concert de fanfare de croàcia. Això després d'anar a saltar pels precipicis amb la llança...

De moment ja he conquerit dues illes, i divendres me'n vaig a Maxorata (Fuerteventura), amb una amiga de Tahime, el centre social autogestionat de la Laguna. I mentrestant examens, treballs, entregues de problemes, etc. O sigui que a treballar!