De nou a Tenerife

La punta del Hidalgo

Roque Vermejo

La caminada de la setmana passada per la punta d'Anaga

Aquí estem. Un cop finalitzada la meva vida d'estudiant (ja només em queden unes pràctiques per acabar la carrera), començo la meva vida laboral intensiva. Per començar, una miqueta de lo de sempre: monitor de casal d'estiu. Aquest cop però a sta. Cruz de Tenerife, amb nens d'una altra cultura, una altra llengua,... tot un repte vaja. Després toquen unes colònies d'una setmana a Madre del Agua, a Vilaflor (just a sota el Teide). Per no estressar-se més del compte em prendré unes setmenetes de vacances, i després a buscar-se la vida. Això sí, sense estrés. Ja anirña sortint.

I aquests dies, abans de començar: platja, barbacoes...

Entre exàmen i exàmen...

Un saltet!

Això és el què em queda per acabar la carrera i ser finalment llicenciat en física. Després de superar els exàmens de física atòmica, física del cosmos i física nuclear i de partícules, ja tinc el títol casi en mà. Em queden els que seran els meus dos últims exàmens: ampliació d'òptica i física de l'estat sòlid. I mentres espero el gran moment, entre estudi i estudi, vaig saltant pels "riscos", ballant balls tradicionals, tot tocant les "chacaras", preparant-nos per la romeria de La Orotava, coneixent nous centres socials autogestionats...
I després: unes setmanes de vacances i a treballar de monitor de casal d'estiu a Sta Cruz de Tenerife, durant tot el mes de juliol. O sigui que amb tota la gent de la plana, i també d'una mica més lluny: família, amics, coneguts, companys,..., ens retrobem de nou a l'agost (a no ser que em surti alguna altra història a l'últim moment).

El Carboner

Per acabar el pont, hem aprofitat aquest diumenge per conèixer "el Carbonero", un barco enfonsat a la costa d'Anaga. Hem baixat fins al fons de 30 metres on va quedar reposant per sempre i hem pogut veure tota la vida que s'aprofita de la seva presència allà: morenes, congres enormes, crustacis, flabelines, i núvols de peixos de tots tipus.

I per no oblidar-nos del dia del treballador, hem passat a Tahime la peli "En un mundo libre", que tracta sobre la precarietat del món laboral al Regne Unit i l'explotació d'immigrants, però des d'una òptica que no et deixa indiferent.

Teide- Vilaflor

El pare Teide

Baixant pel "risco"

La primavera ha arribat a l'alta muntanya, amb els Tajinastes en flor


Ho heveu vist! Són bojos aquests canaris!

Passejant sota la vigilancia del Teide

Hola a tothom. Després de anar a l'observatori del Teide, el dia següent i amb tota la ilusió del món ens llevavem a les 6:30 del dematí, per anar al Teide amb la gent de salto del pastor. La sortida va ser espectacular. Des del parador del Teide pujant fins al coll de la muntanya de Guajara (la tercera més alta de Tenerife, amb 2700m d'alçada), per baixar de nou amb les llances fins al poble de Vilaflor, del cual s'explica que és el que està situat a més altura de tot l'estat.

Observatori del Teide

L'illa de La Palma des d'Izaña (semblen dues, però només és una, amb la Caldera de Taburiente entremig)
La cúpula del telescopi de l'Agència Espacial Europea

Vista de les reflexions per les que passa la llum del Sol abans de ser analitzada, amb la silueta de l'illa de Gran Canària al fons

L'observatori d'Izaña sembla un poblet futurista amb el Teide sempre vigilant

Us escric acabat d'arribar del Teide. Avui hem anat a veure els telescopis de l'observatori d'Izaña. Entre ells, hem vist el telescopi d'observació solar més gran del món, un edifici de 10 plantes d'alçada, amb quatre plantes més soterrades, tot per poder obtenir més resolució de la llum que ens arriba del Sol, i poder-lo conèixer més. Tot i així, els astrònoms solars estaven una mica aborrits , perquè tenien molta tecnologia però no tenien res per estudiar. Resulta que fa dos anys que al Sol no hi ha activitat magnètica, s'ha aturat el cicle d'activitat solar i tothom està a l'espectativa a veure si torna a arrencar. Si no, ells s'hauran de dedicar a una altra cosa (ara ja estaven començant a fer estudis de Mercuri, per aprofitar), i nosaltres ens haurem de preparar per passar uns anys de fred. I ho dic, perquè de l'aturada d'activitat solar més severa que es recorda (segle 18), s'explica que als hiverns fins i tot es muntava un mercat a sobre el Tàmesi londinenc completament conjelat.

Apa doncs, tots a tallar llenya!

Tegueste

Aquest cap de setmana, al centre social autogestionat Tahime s'ha celebrat, al igual que a la Torratxa, una assemblea extraordinària. Curiosament es debatien els mateixos punts que a l'assamblea extraordinària del centre social de Vic. Projectes germans, amb les mateixes dificultats i solucions. Es va celebrar en un ambient de recomençar de nou i plantejar tot el funcionament des de zero. L'ambient és d'ilusió cap a una nova etapa.

I el diumenge vam estar a Tegueste, de romeria. No us perdeu les fotos, que aquestes són de les bones.

Piñata i romeria

Ei! U spenjo una foto de la festa de Teno Alto de fa una setmana. Avui us escric des de Tegueste, on estem disfrutant de la festa del poble, per demà viure la primera romeria de la temporada. Carrosses, vi, gent vestida de magos i magas, balls tradicionals, i molta, molta gent. Més endevant us penjaré les fotos.

Fuerteventura

Les muntanyes de l'entorn de Corralejo, un desert amb platja, amb la sorra més blanca que he vist mai.

La platja de la península de Jandía, que entre racons i més racons medeix un total de 11 km, amb unes aigues turqueses i tranquiles, malgrat estar al mig de l'Atlàntic.

Ja s'han acabat les vacances de setmana santa. Ha sigut una setmana de relax i tranquilitat a l'illa semi-desèrtica de Fuerteventura. Platjes infinites de sorra blanquíssima, sol i vent (Fuerte ventura). Una carregada de piles tant física com mentalment. És curiós la capacitat que té un paisatge com el de Fuerteventura per relaxar la ment. La sensació de sempre veure-ho tot, de no haver-hi arbres ni obstacles entre tu i l'horitzó, et transmet una mescla de tranquilitat i contemplació. Una illa especial per disfrutar-la amb molta calma.

Un Mueca passat per aigua

La foto del cartell del Mueca

Aquest cap de setmana va ser el festival "Mueca" a Puerto de la Cruz, un festival de teatre al carrer a l'estil de la fira de Tàrrega. Amb actuacions pels carrers de Puerto, durant tot el dia, i de tots els estils: infantils, itinerants pels carrers de la ciutat, de circ amb teles i trapezis, etc... Aquest any però el temps els hi va jugar una mala passada, i la majoria d'activitats es van haver de suspendre. Tot i això vam poder veure la batukada més espectacular que s'hagi vist mai. Sis grups diferents de batukada (com la nostra Patxaranga) escampats per tots els carrers de la ciutat. Tot plegat era un "estruendu" increïble, i al final es van trobar tots al puertito, on amb la direcció del grup de Bcn Zankotada, es van posar a tocar tot a l'uníson. Més de 170 percussionistes tocant coordinadament, semblava que s'hagués d'ensorrar l'illa. Al "tantu" que això pot ser una gran idea de cara a Festa Major Jove de Vic.

Finalment el cap de setmana cultural el vam acabar amb un concert súper bonic d'unes noies que actuaven per primer cop amb el seu nou grup, p.e.r.n.i.c.i.o.s.o., al CSA Tahime. Si en teniu la oportunitat us recomano que busqueu si en podeu trobar algun tema per internet. Aquí teniu un link del youtube: http://www.youtube.com/watch?v=h_s3bXid8H8&feature=related

I d'aquí quatre dies setmana santa: Amb una mini trobada de salto del pastor, amb una júrria de Gran Canaria i una de La Orotava (Tenerife), i tota la setmaneta a Fuerteventura, per endinsar-nos una miqueta més en la vida majorera.

Solidaritat amb els estudiants de Barcelona

Des de Canàries i des de tot arreu, la indignació contra els mossos i la policia es converteix en reforç per la lluita!

El 12 de marzo, mientras en las calles el clamor de libertad era acallada a golpes y los cuerpos policiales manchaban la legalidad de sus funciones con la sangre e injusticia que causaban con sus porras, una ausencia, percibida por todas y todos los asistentes, era todavía más indignante que la presencia de aquellos que nos agredían con la coartada de sus uniformes: la del Sr. Eduardo Doménech.

Jamás pensamos que de todas las carencias de la máxima autoridad universitaria, tuviesemos que señalar esta última, que toca no sólo a su cargo, sino a su última razón como ser humano: la dignidad.

Personas que anteriormente dirigieron la institución universitaria, ante agresiones a estudiantes, dieron la cara, aun a riesgo de que se las partieran, para protegerlos. Y aunque muchas de sus propuestas y políticas fuesen negativas para las y los estudiantes, conservaron, empero, la fortaleza moral que caracteriza a los individuos de carácter, de rectas convicciones, personas con la capacidad humana de enfrentarse con el arma de la palabra.

No ha sido así, para desgracia de toda la Comunidad Universitaria, el caso de Eduardo Doménech. En tanto a las puertas del Rectorado estudiantes desarmados eran golpeados sin piedad por el fascismo disfrazado de policía, se escondía la máxima autoridad académica de la Universidad de La Laguna como un rey impostor en su palacete, como un dictador tras sus secuaces, como un cobarde indigno, incapaz de asumir la responsabilidad de su cargo.

Nunca sabremos si disfrutó o no del espectáculo de sangre que se celebraba en las mismas puertas de su Rectorado o si, por el contrario, tal vez se lamentase llorando desde un rincón de su despacho. Sólo sabemos de su ausencia, su indolencia ante las tropelías que se cometían, sus excusas esgrimidas en razón a lo ajeno de Bolonia -cuando en la Universidad de La Laguna es el responsable de su aplicación- para no recibir una delegación de estudiantes, su falta de talante democrático en no organizar unas verdaderas jornadas de participación y debate sobre Bolonia.

Lamentamos, pues, mucho más que las heridas causadas por los iniquidad de unos agentes de la policía que golpeaban con sadismo, el desamparo de tener como al más alto representante de la Universidad, “casa de libertad”, en el decir de Marcuse, a un cobarde, a un tirano, que se esconde tras la injusticia para defender su proyecto.

No al puerto de los granujillas

Una multitud de personas volvieron a tomar las calles de Santa Cruz para dejar bien claro que el puerto industrial que se pretende construir en Granadilla es totalmente innecesario y que no están dispuestas a que se vulneren las leyes ambientales para favorecer los intereses políticos y empresariales de una minoría instalada en el poder.
La masiva y colorida manifestación, a pesar del asfixiante calor, transcurrió en un ambiente festivo. Ritmos de batucadas, cánticos de protesta, numerosas pancartas y personas de todas las edades que marcharon hasta la Presidencia del Gobierno de Canarias para dirigir sus críticas a los tres partidos políticos con representación parlamentaria (CC, PP y PSOE), que imponen un modelo de desarrollo económico especulativo, a todas luces antisocial y depredador del medio ambiente.
La movilización terminó con la lectura de un manifiesto de la comunidad científica de las Universidades Canarias a favor de la protección de los sebadales y la intervención de un miembro de Asamblea por Tenerife que añadió un análisis crítico sobre las políticas desarrollistas de las instituciones públicas de Tenerife. Luego, el mismo escenario sirvió para dar paso a las actuaciones musicales, con la participación de “La Dupla”, “Ludópatas del Rap” y “Trópico 28”, quienes terminaron de rematar el ambiente festivo entre ritmos vibrantes y letras cargadas de compromiso social.

Bé doncs, per aquí tot va continuant. Després d'un final de carnaval folklòric al poble de Teno Alto, cantant isas, polques, i ballant tajarastes, continuem saltant pels barrancs i precipicis, però cada vegada amb una tècnica més elaborada. Us penjo aquesta foto perquè guaiteu el domini i estil que ja tinc amb la tècnica del "salto a regatón muerto". Impressionant veritat?

Carnaval, Carnaval

I continuen els carnavals. Després d'enterrar la sardina el dimecres, ja només ens queda l'últimn cap de setmana. Hi ha temps per tot, inclús per fer una mica d'acció protesta contra el puerto de Granadilla, un macro port que volen construir al sud de l'illa. Mireu les imatges al Youtube, nosaltres ficats al mig del coso (la gran desfilada del carnaval de sta cruz), i deixant tota la ciutat i tota la gent en contra del port.

Chicharrero de corazón

Si cliques a la imatge podràs sentir la cançó del carnaval de Sta Cruz

El carnaval chicharrero ja ha arribat!

Els misteris del Barranco Badajoz

El camí per accedir al barranc està excavat en plena paret

El final del recorregut, tornant a la civilització


La vegetació creix en qualsevol punt vertical

Aquest cap de setmana me l'he passat fent muntanya. El dissabte vam sortir amb les llances, i amb uns quants ens vam quedar a dormir a la platja amb les furgonetes per sortir el diumenge al dematí ben d'hora i anar a baixar el barranco Badajoz. Diuen que és un dels barrancs més místics de l'illa de Tenerife, envoltat de llegendes, mites i bruixeria, segurament per culpa de la seva inaccesibilitat. És un espactacle increible, de parets verticals kilomètriques, només accesible per un túnel excavat a la roca, que va servir, al seu temps, per passar-hi un canal d'aigua. Un cop arribats a dalt del barranc, ens vam dedicar a baixar-lo tot sencer fent ràpels increïbles de 50 metres d'alçada enmig d'un entorn que semblava d'un altre món.

Més Hierro, hort i estiu a la Laguna

Jo, al fons marí herreño

Les "papas" de l'hort

El Teide nevat després del temporal, que s'ha convertit en el final de l'hivern

Us deixo més fotos del Hierro, que entre tots en tenim una infinitat. Per aquí, aquesta setmana ja hem començat de nou les classes i per fi ha tornat el sol a la Laguna. Tardes de platja, aprofitant la terrasseta, etc. I l'hort que ja comença a donar fruits!

L'illa màgica

Arribant a la casa de La Restinga. Els climes a les illes canàries canvien en pocs quilòmetres de distància. Del bosc de la foto de baix a la Restinga hi ha 20 minuts en cotxe

El bosc de laurisilva

Vista de "las playas" des de dalt la muntanya

Perdoneu que hagi estat tant de temps sense donar notícies, però tot just ahir vaig arribar de passar una setmana al Hierro, l'illa més petita i entranyable de les Canàries. Vam arribar allà el dimarts a la matinada, després d'un viatge de 7 hores, amb el vaixell més lent del món, i ens vam instal·lar en un apartament a la Restinga. La Restinga és el poble que està més al sud de l'illa, en mig d'una zona volcànica, on sempre hi fa sol i calor. De fet nosaltres hi vam anar a parar en ple temporal, i vam poder prendre el sol cada dia. Allà ens vam dedicar els primers dies a fer inmersions, estrenant el meu títol nou de submarinisme. Vam baixar força avall, i vam veure tot tipus de vida, inclosos meros enormes, i formacions rocoses espectaculars sota el mar.

L'illa del Hierro és la cosa més tranquila del món, diuen que el temps hi passa més lentament i tot. Consisteix en una muntanya de 1360 metres, que està erosionada i derrumbada per tres cantons diferents, donant lloc a la formació de la regió del "mar de las calmas", a la de "las playas", i a l'imponent "golfo de Frontera". Només hi ha 4 pobles (i poblets més petits que són del seu mateix municipi), el més gran dels quals és Frontera amb 3000 habitants, i la capital Valverde amb un total de 1800 habitants s'enorgulleix de ser l'única capital canària sense semàfors i sense cap edifici més alt de dues plantes.

Ja per acabar el viatge, el cap de setmana ens vam dedicar a voltar per l'illa. Vam visitar l'arbre de Garoé, que diuen que és sagrat, perquè la humitat que recull de la boira i converteix en pluja, va arribar a donar aigua per veure a tota la gent de l'illa. I el diumenge, vam quedar amb l'Alfonso, per anar a munyir les ovelles i a fer la baixada fins al poble de Sabinosa, on viu ell, amb les hastas (llançes).

Si mai teniu un moment per visitar-la no us la perdeu. Val la pena, i per si no us he convençut, encara hi ha una altra cosa a destacar del Hierro: tota l'illa té un certificat ecològic, és a dir, tota l'agricultura i tota la ramaderia és ecològica, i tota l'energia elèctrica de l'illa serà d'aquí ben poc d'energies renovables. Tindran un parc eòlic que donarà energia a les cases, i amb l'energia sobrant, faran funcionar una dessaladora que donarà aigua d'aixeta, i faran pujar les reserves fins a un embassament, de tal manera que quan no hi hagi vent, tindran energia hidroelèctrica. Fàcil veritat? I jo em pregunto, si això es pot fer al Hierro, perquè no a la plana de Vic?

Exàmens

La meva taula d'estudiel viatge

Aquests dies estic actualitzant menys el bloc perquè estem en plena època d'exàmens a la ULL. Avui he fet el tercer i de moment tot aprovat, i algunes amb bona nota i tot! Ara ja només em queda l'últim al dimecres i VACANCES!

Aquest vespre ja hem quedat amb tota la gent de biologia marina per preparar una miqueta el viatge que farem a el Hierro després d'exàmens. Aprofitarem el nou títol de submarinista al 100%, en el fons marí més bonic de l'arxipèlag.

Al fons marí

Tot just acabat d'aterrar a Tenerife, i després dels retrobaments amb tots els amics d'aquí, el dissabte ja vam començar amb la Clara i el Mati a fer el curs de submarinisme, per treure'ns el títol. Aquest títol ens acredita per fer submarinisme esportiu a qualsevol punt del món. O sigui que a partir d'ara a conèixer fons marins. Per començar amb la gent de biologia marina ens en anem a estrenar el nostre títol a El Hierro. L'illa es veu que és especialment espectacular per sota el mar, perquè està just on s'acaba la plataforma continental africana.