salto del pastor

Hola a tothom! Us ensenyo una foto de la sortida que vam fer aquest dissabte amb la gent del col·lectiu Aguere. És la gent amb qui faig salto del pastor canario. Ens vam enfilar per una muntanya sense cap tipus de sender, pel dret i sense cap problema. Això de la llança per caminar és un gran invent. I per baixar encara és millor. Ni et canses, simplement vas relliscant per la llança fins a baix. És super pràctic i ràpid!

La creació del món dels guanches

Tot té un principi. En aquest vídeo que us passo veureu com van néixer les illes Canàries segons la mitologia guanche, els aborígens de les illes que van ser eliminats per els conqueridors espanyols. Si teniu uns minuts no us el perdeu!

És curiós com en aquesta illa es barrejen la modernitat i el turisme amb llocs ancestrals que semblen sortits de la prehistòria. Realment és fàcil imaginar-te els guanches corrent per aquestes terres muntanyoses amb les seves llançes, saltant de roca en roca. Aquests últims dies he escrit poc al bloc perquè he estat introduint-me en el seu món. El dissabte vaig estar passejant per la Laurisilva, un tipus de bosc prehistòric que fa 20 milions d'anys cobria tot el territori mediterrani i que per culpa de diferents canvis climàtics només continua sobrevivint a les illes de la macaronèsia (Canàries, Açores, Madeira i Cabo Verde). I demà començo l'aprenentatge del "salto del pastor canario", una manera molt pràctica de voltar per la muntanya saltant els "riscos" amb una espècie de llança, que ja utilitzaven els aborígens i que es va transmetre als pastors de les illes.

Destrucció

Si bé Tenerife és una illa plena de llocs paradisíacs, segur que ho havia sigut molt més anys enrere. Parlant amb la gent de l'illa m'he enterat que en qüestió de 10 anys la població de l'illa s'ha duplicat o triplicat i les edificacions han cobert quasi tot el territori. Si bé és un problema prou conegut per nosaltres, que des de Vic també hem hagut de patir la falta d'escrúpols de constructors i polítics, aquí tots els problemes agafen una magnitud molt més gran, ja que el territori a destruïr és infinitament més limitat, i més tenint en compte la geografia muntanyosa de l'illa. Així, el què abans havien sigut rius ara només són barrancs secs. On abans hi havia arbres ara és un desert de cactus (originaris de Mèxic la majoria), i l'aigua dolça s'està convertint en un problema en un lloc on les reserves d'aigua subterrània són enormes, gràcies a la bondat del gran Teide. En definitiva és en llocs com aquests on la destrucció de l'home es fa més evident, on es veu com realment som capaços d'ofergar a tot ésser viu mentres a nosaltres ens interessi.

Tot i això encara queden molts llocs on la mà de l'home no ha arribat, i les platjes "verges" continuen estant aquí. Us passo unes fotos de la platja de Bollullo, on vam estar el diumenge i unes imatges de satèl·lit on es pot veure la sobreedificació de l'illa en l'entorn de Puerto de la Cruz i de la macro ciutat metropolitana de La Laguna-Santa Cruz

Perduts a la muntanya

Aquest diumenge vam anar amb els companys de casa a la platja de Antequera. Es tracta d'una de les platges més perdudes de tota l'illa. De fet només s'hi arriba en barco, però mirant un llibre de rutes per Tenerife vam veure que hi havia un camí que hi portava caminant 4 o 5 hores. Així que vam decidir marxar molt d'hora de casa (a les 5 de la matinada) i arrivar-hi. Quan començava a treure el cap la primera llum del dia ens vam posar a caminar. La qüestió és que aquí el terreny no és com a la plana. Aquí o pujes molt o baixes molt, no hi ha punt mig, és el terreny més muntanyós que he vist mai. És com el Pirineu, però aquí no hi ha camins, o si hi són estan mal indicats i són de cabres. Al final no vam poder arribar a la platja -ens queda pendent- perquè ens en vam anar cap a una muntanya que no tocava, però va valer la pena perquè les vistes eren espectaculars. A la segona foto, al costat de la meva espatlla podeu veure la platja on volíem arribar.

Primera excursió amb el grup de senderisme

Avui he començat el curset de senderisme. Hem estat entre les poblacions de Vilaflor, Arona i Adeje. Un terreny d'antigues cases de pagès abandonades a dalt de la muntanya, just a sobre de la zona més massificada i turística de l'illa. Hem trepitjat la muntanya on van resistir durant més de 10 anys els últims habitants de l'illa que van poder fer front a la destrucció colonitzadora. De tot això ara no en queda més que feixes de cultiu buides i oblidades. Això sí, el lloc i les vistes són si més no especials.

Flors i plantes

Ara que ja tenim casa aquests dies ens estem dedicant a omplir-la. Us passo unes quantes fotos de les flors que he estat plantant per casa per fer-la més alegre. El pròxim pas és fer un hort a la terrassa que ja està en marxa. La idea és que la terrassa quedi verda del tot, per això també hi hem plantat una heura, però encara ha de créixer. Temps al temps...