Llunydelaplana

De nou a Tenerife

2009-06-28T14:58:00.000-07:00

La punta del Hidalgo

Roque Vermejo

La caminada de la setmana passada per la punta d'Anaga

Aquí estem. Un cop finalitzada la meva vida d'estudiant (ja només em queden unes pràctiques per acabar la carrera), començo la meva vida laboral intensiva. Per començar, una miqueta de lo de sempre: monitor de casal d'estiu. Aquest cop però a sta. Cruz de Tenerife, amb nens d'una altra cultura, una altra llengua,... tot un repte vaja. Després toquen unes colònies d'una setmana a Madre del Agua, a Vilaflor (just a sota el Teide). Per no estressar-se més del compte em prendré unes setmenetes de vacances, i després a buscar-se la vida. Això sí, sense estrés. Ja anirña sortint.

I aquests dies, abans de començar: platja, barbacoes...

Entre exàmen i exàmen...

2009-06-09T07:16:00.000-07:00

Un saltet!

Això és el què em queda per acabar la carrera i ser finalment llicenciat en física. Després de superar els exàmens de física atòmica, física del cosmos i física nuclear i de partícules, ja tinc el títol casi en mà. Em queden els que seran els meus dos últims exàmens: ampliació d'òptica i física de l'estat sòlid. I mentres espero el gran moment, entre estudi i estudi, vaig saltant pels "riscos", ballant balls tradicionals, tot tocant les "chacaras", preparant-nos per la romeria de La Orotava, coneixent nous centres socials autogestionats...
I després: unes setmanes de vacances i a treballar de monitor de casal d'estiu a Sta Cruz de Tenerife, durant tot el mes de juliol. O sigui que amb tota la gent de la plana, i també d'una mica més lluny: família, amics, coneguts, companys,..., ens retrobem de nou a l'agost (a no ser que em surti alguna altra història a l'últim moment).

El Carboner

2009-05-03T14:59:00.000-07:00

Per acabar el pont, hem aprofitat aquest diumenge per conèixer "el Carbonero", un barco enfonsat a la costa d'Anaga. Hem baixat fins al fons de 30 metres on va quedar reposant per sempre i hem pogut veure tota la vida que s'aprofita de la seva presència allà: morenes, congres enormes, crustacis, flabelines, i núvols de peixos de tots tipus.

I per no oblidar-nos del dia del treballador, hem passat a Tahime la peli "En un mundo libre", que tracta sobre la precarietat del món laboral al Regne Unit i l'explotació d'immigrants, però des d'una òptica que no et deixa indiferent.

Teide- Vilaflor

2009-05-02T06:30:00.000-07:00

El pare Teide

Baixant pel "risco"

La primavera ha arribat a l'alta muntanya, amb els Tajinastes en flor

Ho heveu vist! Són bojos aquests canaris!

Passejant sota la vigilancia del Teide

Hola a tothom. Després de anar a l'observatori del Teide, el dia següent i amb tota la ilusió del món ens llevavem a les 6:30 del dematí, per anar al Teide amb la gent de salto del pastor. La sortida va ser espectacular. Des del parador del Teide pujant fins al coll de la muntanya de Guajara (la tercera més alta de Tenerife, amb 2700m d'alçada), per baixar de nou amb les llances fins al poble de Vilaflor, del cual s'explica que és el que està situat a més altura de tot l'estat.

Observatori del Teide

2009-04-30T16:04:00.000-07:00

L'illa de La Palma des d'Izaña (semblen dues, però només és una, amb la Caldera de Taburiente entremig)
La cúpula del telescopi de l'Agència Espacial Europea

Vista de les reflexions per les que passa la llum del Sol abans de ser analitzada, amb la silueta de l'illa de Gran Canària al fons

L'observatori d'Izaña sembla un poblet futurista amb el Teide sempre vigilant

Us escric acabat d'arribar del Teide. Avui hem anat a veure els telescopis de l'observatori d'Izaña. Entre ells, hem vist el telescopi d'observació solar més gran del món, un edifici de 10 plantes d'alçada, amb quatre plantes més soterrades, tot per poder obtenir més resolució de la llum que ens arriba del Sol, i poder-lo conèixer més. Tot i així, els astrònoms solars estaven una mica aborrits , perquè tenien molta tecnologia però no tenien res per estudiar. Resulta que fa dos anys que al Sol no hi ha activitat magnètica, s'ha aturat el cicle d'activitat solar i tothom està a l'espectativa a veure si torna a arrencar. Si no, ells s'hauran de dedicar a una altra cosa (ara ja estaven començant a fer estudis de Mercuri, per aprofitar), i nosaltres ens haurem de preparar per passar uns anys de fred. I ho dic, perquè de l'aturada d'activitat solar més severa que es recorda (segle 18), s'explica que als hiverns fins i tot es muntava un mercat a sobre el Tàmesi londinenc completament conjelat.

Apa doncs, tots a tallar llenya!

Tegueste

2009-04-27T06:22:00.000-07:00

Aquest cap de setmana, al centre social autogestionat Tahime s'ha celebrat, al igual que a la Torratxa, una assemblea extraordinària. Curiosament es debatien els mateixos punts que a l'assamblea extraordinària del centre social de Vic. Projectes germans, amb les mateixes dificultats i solucions. Es va celebrar en un ambient de recomençar de nou i plantejar tot el funcionament des de zero. L'ambient és d'ilusió cap a una nova etapa.

I el diumenge vam estar a Tegueste, de romeria. No us perdeu les fotos, que aquestes són de les bones.

Piñata i romeria

2009-04-25T16:46:00.000-07:00

Ei! U spenjo una foto de la festa de Teno Alto de fa una setmana. Avui us escric des de Tegueste, on estem disfrutant de la festa del poble, per demà viure la primera romeria de la temporada. Carrosses, vi, gent vestida de magos i magas, balls tradicionals, i molta, molta gent. Més endevant us penjaré les fotos.

Fuerteventura

2009-04-16T06:34:00.000-07:00

Les muntanyes de l'entorn de Corralejo, un desert amb platja, amb la sorra més blanca que he vist mai.

La platja de la península de Jandía, que entre racons i més racons medeix un total de 11 km, amb unes aigues turqueses i tranquiles, malgrat estar al mig de l'Atlàntic.

Ja s'han acabat les vacances de setmana santa. Ha sigut una setmana de relax i tranquilitat a l'illa semi-desèrtica de Fuerteventura. Platjes infinites de sorra blanquíssima, sol i vent (Fuerte ventura). Una carregada de piles tant física com mentalment. És curiós la capacitat que té un paisatge com el de Fuerteventura per relaxar la ment. La sensació de sempre veure-ho tot, de no haver-hi arbres ni obstacles entre tu i l'horitzó, et transmet una mescla de tranquilitat i contemplació. Una illa especial per disfrutar-la amb molta calma.

Un Mueca passat per aigua

2009-03-30T06:22:00.000-07:00

La foto del cartell del Mueca

Aquest cap de setmana va ser el festival "Mueca" a Puerto de la Cruz, un festival de teatre al carrer a l'estil de la fira de Tàrrega. Amb actuacions pels carrers de Puerto, durant tot el dia, i de tots els estils: infantils, itinerants pels carrers de la ciutat, de circ amb teles i trapezis, etc... Aquest any però el temps els hi va jugar una mala passada, i la majoria d'activitats es van haver de suspendre. Tot i això vam poder veure la batukada més espectacular que s'hagi vist mai. Sis grups diferents de batukada (com la nostra Patxaranga) escampats per tots els carrers de la ciutat. Tot plegat era un "estruendu" increïble, i al final es van trobar tots al puertito, on amb la direcció del grup de Bcn Zankotada, es van posar a tocar tot a l'uníson. Més de 170 percussionistes tocant coordinadament, semblava que s'hagués d'ensorrar l'illa. Al "tantu" que això pot ser una gran idea de cara a Festa Major Jove de Vic.

Finalment el cap de setmana cultural el vam acabar amb un concert súper bonic d'unes noies que actuaven per primer cop amb el seu nou grup, p.e.r.n.i.c.i.o.s.o., al CSA Tahime. Si en teniu la oportunitat us recomano que busqueu si en podeu trobar algun tema per internet. Aquí teniu un link del youtube: http://www.youtube.com/watch?v=h_s3bXid8H8&feature=related

I d'aquí quatre dies setmana santa: Amb una mini trobada de salto del pastor, amb una júrria de Gran Canaria i una de La Orotava (Tenerife), i tota la setmaneta a Fuerteventura, per endinsar-nos una miqueta més en la vida majorera.

Solidaritat amb els estudiants de Barcelona

2009-03-23T03:54:00.001-07:00

Des de Canàries i des de tot arreu, la indignació contra els mossos i la policia es converteix en reforç per la lluita!

El 12 de marzo, mientras en las calles el clamor de libertad era acallada a golpes y los cuerpos policiales manchaban la legalidad de sus funciones con la sangre e injusticia que causaban con sus porras, una ausencia, percibida por todas y todos los asistentes, era todavía más indignante que la presencia de aquellos que nos agredían con la coartada de sus uniformes: la del Sr. Eduardo Doménech.

Jamás pensamos que de todas las carencias de la máxima autoridad universitaria, tuviesemos que señalar esta última, que toca no sólo a su cargo, sino a su última razón como ser humano: la dignidad.

Personas que anteriormente dirigieron la institución universitaria, ante agresiones a estudiantes, dieron la cara, aun a riesgo de que se las partieran, para protegerlos. Y aunque muchas de sus propuestas y políticas fuesen negativas para las y los estudiantes, conservaron, empero, la fortaleza moral que caracteriza a los individuos de carácter, de rectas convicciones, personas con la capacidad humana de enfrentarse con el arma de la palabra.

No ha sido así, para desgracia de toda la Comunidad Universitaria, el caso de Eduardo Doménech. En tanto a las puertas del Rectorado estudiantes desarmados eran golpeados sin piedad por el fascismo disfrazado de policía, se escondía la máxima autoridad académica de la Universidad de La Laguna como un rey impostor en su palacete, como un dictador tras sus secuaces, como un cobarde indigno, incapaz de asumir la responsabilidad de su cargo.

Nunca sabremos si disfrutó o no del espectáculo de sangre que se celebraba en las mismas puertas de su Rectorado o si, por el contrario, tal vez se lamentase llorando desde un rincón de su despacho. Sólo sabemos de su ausencia, su indolencia ante las tropelías que se cometían, sus excusas esgrimidas en razón a lo ajeno de Bolonia -cuando en la Universidad de La Laguna es el responsable de su aplicación- para no recibir una delegación de estudiantes, su falta de talante democrático en no organizar unas verdaderas jornadas de participación y debate sobre Bolonia.

Lamentamos, pues, mucho más que las heridas causadas por los iniquidad de unos agentes de la policía que golpeaban con sadismo, el desamparo de tener como al más alto representante de la Universidad, “casa de libertad”, en el decir de Marcuse, a un cobarde, a un tirano, que se esconde tras la injusticia para defender su proyecto.

No al puerto de los granujillas

2009-03-17T11:45:00.000-07:00

Una multitud de personas volvieron a tomar las calles de Santa Cruz para dejar bien claro que el puerto industrial que se pretende construir en Granadilla es totalmente innecesario y que no están dispuestas a que se vulneren las leyes ambientales para favorecer los intereses políticos y empresariales de una minoría instalada en el poder.
La masiva y colorida manifestación, a pesar del asfixiante calor, transcurrió en un ambiente festivo. Ritmos de batucadas, cánticos de protesta, numerosas pancartas y personas de todas las edades que marcharon hasta la Presidencia del Gobierno de Canarias para dirigir sus críticas a los tres partidos políticos con representación parlamentaria (CC, PP y PSOE), que imponen un modelo de desarrollo económico especulativo, a todas luces antisocial y depredador del medio ambiente.
La movilización terminó con la lectura de un manifiesto de la comunidad científica de las Universidades Canarias a favor de la protección de los sebadales y la intervención de un miembro de Asamblea por Tenerife que añadió un análisis crítico sobre las políticas desarrollistas de las instituciones públicas de Tenerife. Luego, el mismo escenario sirvió para dar paso a las actuaciones musicales, con la participación de “La Dupla”, “Ludópatas del Rap” y “Trópico 28”, quienes terminaron de rematar el ambiente festivo entre ritmos vibrantes y letras cargadas de compromiso social.

2009-03-10T05:24:00.000-07:00

Bé doncs, per aquí tot va continuant. Després d'un final de carnaval folklòric al poble de Teno Alto, cantant isas, polques, i ballant tajarastes, continuem saltant pels barrancs i precipicis, però cada vegada amb una tècnica més elaborada. Us penjo aquesta foto perquè guaiteu el domini i estil que ja tinc amb la tècnica del "salto a regatón muerto". Impressionant veritat?

Carnaval, Carnaval

2009-02-27T04:29:00.000-08:00

I continuen els carnavals. Després d'enterrar la sardina el dimecres, ja només ens queda l'últimn cap de setmana. Hi ha temps per tot, inclús per fer una mica d'acció protesta contra el puerto de Granadilla, un macro port que volen construir al sud de l'illa. Mireu les imatges al Youtube, nosaltres ficats al mig del coso (la gran desfilada del carnaval de sta cruz), i deixant tota la ciutat i tota la gent en contra del port.

Chicharrero de corazón

2009-02-22T09:21:00.000-08:00

Si cliques a la imatge podràs sentir la cançó del carnaval de Sta Cruz

El carnaval chicharrero ja ha arribat!

Els misteris del Barranco Badajoz

2009-02-16T06:19:00.000-08:00

El camí per accedir al barranc està excavat en plena paret

El final del recorregut, tornant a la civilització

La vegetació creix en qualsevol punt vertical

Aquest cap de setmana me l'he passat fent muntanya. El dissabte vam sortir amb les llances, i amb uns quants ens vam quedar a dormir a la platja amb les furgonetes per sortir el diumenge al dematí ben d'hora i anar a baixar el barranco Badajoz. Diuen que és un dels barrancs més místics de l'illa de Tenerife, envoltat de llegendes, mites i bruixeria, segurament per culpa de la seva inaccesibilitat. És un espactacle increible, de parets verticals kilomètriques, només accesible per un túnel excavat a la roca, que va servir, al seu temps, per passar-hi un canal d'aigua. Un cop arribats a dalt del barranc, ens vam dedicar a baixar-lo tot sencer fent ràpels increïbles de 50 metres d'alçada enmig d'un entorn que semblava d'un altre món.

Més Hierro, hort i estiu a la Laguna

2009-02-13T05:45:00.000-08:00

Jo, al fons marí herreño

Les "papas" de l'hort

El Teide nevat després del temporal, que s'ha convertit en el final de l'hivern

Us deixo més fotos del Hierro, que entre tots en tenim una infinitat. Per aquí, aquesta setmana ja hem començat de nou les classes i per fi ha tornat el sol a la Laguna. Tardes de platja, aprofitant la terrasseta, etc. I l'hort que ja comença a donar fruits!

L'illa màgica

2009-02-10T08:27:00.000-08:00

Arribant a la casa de La Restinga. Els climes a les illes canàries canvien en pocs quilòmetres de distància. Del bosc de la foto de baix a la Restinga hi ha 20 minuts en cotxe

El bosc de laurisilva

Vista de "las playas" des de dalt la muntanya

Perdoneu que hagi estat tant de temps sense donar notícies, però tot just ahir vaig arribar de passar una setmana al Hierro, l'illa més petita i entranyable de les Canàries. Vam arribar allà el dimarts a la matinada, després d'un viatge de 7 hores, amb el vaixell més lent del món, i ens vam instal·lar en un apartament a la Restinga. La Restinga és el poble que està més al sud de l'illa, en mig d'una zona volcànica, on sempre hi fa sol i calor. De fet nosaltres hi vam anar a parar en ple temporal, i vam poder prendre el sol cada dia. Allà ens vam dedicar els primers dies a fer inmersions, estrenant el meu títol nou de submarinisme. Vam baixar força avall, i vam veure tot tipus de vida, inclosos meros enormes, i formacions rocoses espectaculars sota el mar.

L'illa del Hierro és la cosa més tranquila del món, diuen que el temps hi passa més lentament i tot. Consisteix en una muntanya de 1360 metres, que està erosionada i derrumbada per tres cantons diferents, donant lloc a la formació de la regió del "mar de las calmas", a la de "las playas", i a l'imponent "golfo de Frontera". Només hi ha 4 pobles (i poblets més petits que són del seu mateix municipi), el més gran dels quals és Frontera amb 3000 habitants, i la capital Valverde amb un total de 1800 habitants s'enorgulleix de ser l'única capital canària sense semàfors i sense cap edifici més alt de dues plantes.

Ja per acabar el viatge, el cap de setmana ens vam dedicar a voltar per l'illa. Vam visitar l'arbre de Garoé, que diuen que és sagrat, perquè la humitat que recull de la boira i converteix en pluja, va arribar a donar aigua per veure a tota la gent de l'illa. I el diumenge, vam quedar amb l'Alfonso, per anar a munyir les ovelles i a fer la baixada fins al poble de Sabinosa, on viu ell, amb les hastas (llançes).

Si mai teniu un moment per visitar-la no us la perdeu. Val la pena, i per si no us he convençut, encara hi ha una altra cosa a destacar del Hierro: tota l'illa té un certificat ecològic, és a dir, tota l'agricultura i tota la ramaderia és ecològica, i tota l'energia elèctrica de l'illa serà d'aquí ben poc d'energies renovables. Tindran un parc eòlic que donarà energia a les cases, i amb l'energia sobrant, faran funcionar una dessaladora que donarà aigua d'aixeta, i faran pujar les reserves fins a un embassament, de tal manera que quan no hi hagi vent, tindran energia hidroelèctrica. Fàcil veritat? I jo em pregunto, si això es pot fer al Hierro, perquè no a la plana de Vic?

Exàmens

2009-01-23T09:48:00.000-08:00

La meva taula d'estudiel viatge

Aquests dies estic actualitzant menys el bloc perquè estem en plena època d'exàmens a la ULL. Avui he fet el tercer i de moment tot aprovat, i algunes amb bona nota i tot! Ara ja només em queda l'últim al dimecres i VACANCES!

Aquest vespre ja hem quedat amb tota la gent de biologia marina per preparar una miqueta el viatge que farem a el Hierro després d'exàmens. Aprofitarem el nou títol de submarinista al 100%, en el fons marí més bonic de l'arxipèlag.

Al fons marí

2009-01-12T09:28:00.000-08:00

Tot just acabat d'aterrar a Tenerife, i després dels retrobaments amb tots els amics d'aquí, el dissabte ja vam començar amb la Clara i el Mati a fer el curs de submarinisme, per treure'ns el títol. Aquest títol ens acredita per fer submarinisme esportiu a qualsevol punt del món. O sigui que a partir d'ara a conèixer fons marins. Per començar amb la gent de biologia marina ens en anem a estrenar el nostre títol a El Hierro. L'illa es veu que és especialment espectacular per sota el mar, perquè està just on s'acaba la plataforma continental africana.

El Centre Social Autogestionat de La Laguna

2008-12-14T13:31:00.000-08:00

Unes imatges per fer una miqueta d'enveja...

Aquest dissabte vam fer l'última excursió del curs de salto del pastor. Ara ja sé saltar "a regatón muerto".

Les fotos de Tahime

A alguns de vosaltres ja us havia parlat de Tahime, el centre social tipus la Torratxa, que fa 4 anys que funciona a La Laguna. Doncs bé, amb set d'associacionisme torratxil, m'he anat involucrant en el funcionament de Tahime: assemblees, torns de barra, tallers, etc... Així que m'he decidit passar-vos unes quantes fotos perquè us en pogueu fer una idea. Aquestes són del divendres, quan jo estava fent torn. Val a dir que el torn de barra a Tahime és una mica més actiu que el de la Torratxa, perquè a part de servir cerveses, tés, i sucs, també es fa menjar ( a veure si prenem nota la gent de La Torratxa...). Pel què fa a les activitats, no arriva al nivell hiperactiu de la Torratxa, entre d'altres coses perquè només obre de dijous a diumenge, però són interessants. Aquesta setmana, per exemple, vam fer un parell de xerrades sobre la problemàtica de la immigració en pateres a Canàries: una sobre la situació infrahumana als centres d'acollida per a menors, i l'altra sobre la realitat del viatge en patera vist des d'aquí i des de l'Àfrica, amb la col·laboració de senegalesos, voluntaris de la creu roja i gent que ha estat vivint a Senegal i fent treballs de concianciació a la població.

En fi que l'alternativa que s'està creant des de Vic neix i creix a cada racó. No era una ximpleria de cuatre joves eixelebrats, sinó un moviment social existent.

Trobada de saltadors

2008-12-08T13:23:00.000-08:00

130 lanzas, latas, garrotes o com li vulgueu dir recorrent les muntanyes de Tirajana.

L'hivern plujós a les canàries deixa un paisatge de primavera amb totes les plantes florides

Arribat a dalt de "Amurga", prop de la tomba de Bentejuy, la història del qual explica que va resistir i salvar el seu poble de les tropes hispàniques

La baixada del "risco". El què es veu a darrera són persones baixant amb la llança per una paret vertical.

Finalment ha arribat l'esperat XVII Encuentro del salto del pastor canario. Aquest divendres ens vam trobar amb la gent de Teno al port de Sta. Cruz per agafar el barco cap a Gran Canaria. Un cop allà vam recórrer tota l'illa fins a Sta Lucía de Tirajana, un poblet envoltat de palmerals en l'entorn increïble de l'enorme caldera de Tirajana. Allà ens vam trobar amb tots els "canariones" (la gent de Gran Canaria) i la gent de les altres illes que ja havien anat arribant: un parell de jurrias de La Palma, una del Hierro, una de Fuerteventura... Després d'instal·lar-nos a les lliteres i sopar vam treure les chácaras, els tambors, les gitarres, els "pitos" herreños, i tots els demés intruments tradicionals i de seguida es va muntar una festa, amb balls tradicionals de cada illa i racó. I així, ballant i xerrant fins a altes hores. Això sí, l'endemà al matí a les 5:30 ja es llevaven els puretes i llança en mà ens dirigiem al "risco". Uns precipicis i unes vistes espectaculars, ple de restes arqueològiques "guanches" i histories per parar un tren.

Tot el cap de setmana ha estat ple d'activitats, amb xerrades, mostres d'artesania, museus, àpats multitudinaris, més àpats, degustacions de productes típics... I cada dia coneixent gent i més gent i introduïnt-me de ple en la cultura tradicional canaria.
En fi família, que ja formo, una miqueta més, part d'aquesta terra i aquesta terra ja forma, una miqueta més, part de mi. Però tranquils que d'aquí dues setmanes ja seré a Vic de nou.

De les profunditats a les altures

2008-11-30T11:19:00.000-08:00

El poble de Teno alto, on ballen el Tajaraste
Ma mare i jo a la pedra del bitllet de 1000 ptas

Fent cim

El pic del Teide s'enfila en mig d'una planura de laves

Tot pujant al Teide

Després de baixar a les profunditats submarines, aquest cap de setmana ha tocat fer exactament el contrari: la meva mare, la Maria Rosa i jo ens n'hem anat a pujar el Teide (3718m). Tot pujant amb el cotxe se'ns anaven tapant les orelles per la falta de pressió i un cop a dalt, vam començar a caminar per tal d'arribar al cim. Cada passa constava un esforç més gran del normal i una son i un cansament estrany s'anaven ficant al cos. És l'anomenat mal d'altura, que tant a mi com a la Maria Rosa ens va agafar de ple.

El dissabte vam anar fins a Teno amb la gent de salto del pastor canario, i un cop a dalt vam baixar pel dret dels acantilats de los gigantes. La veritat és que vaig passar una mica de por, perquè caminavem per llocs que si feies una passa malament queies 500 metres avall. Això sí la vista era impressionant. Des d'on estavem ens queia el mar a plom a sota nostra, i més enllà del mar es veia l'illa de la Gomera a tocar, com si fent un salt si pogués arribar, i una mica més enllà l'illa de la Palma. Un cop arribats al poble de Teno Alto de nou, ens vam afegir a la festa de San Andrés. Tot el poble estava allà reunit, tocant música tradicional canària, i ballant el tajaraste, un ball tradicional de Teno, que només es balla allà. A veure si quan torni l'introduïm en el món dels balls tradicionals, perquè és dels divertits.

Schnorcheln und tauchen

2008-11-23T15:20:00.000-08:00

Una de les meves noves amigues

Aquest cap de setmana me l'he passat a dins del mar. Dissabte amb la gent de senderisme ens en vam anar al malpaís de Rasca, el punt més al sud de l'illa de Tenerife, amb unes biòlogues marines que ens feien de guia. I després de caminar un rato i conèixer el terreny de mans d'un "lugarenyu" amant de la seva terra, ens vam submergir amb les ulleres i el tubo per descobrir una mica les marevelles del fons marí tinerfeny. I per acabar-ho de rematar aquest diumenge hem agafat la maleta i ens n'hem anat amb tres amigues alemanyes a fer submarinisme amb bombones i tot! Era el primer cop que feia submarinisme i la sensació és increïble, estàs sota metres i metres d'aigua i no t'has de preocupar per si se t'acaba l'aire, en aquell moment ets un peix més. I entremig de la tranquilitat i la relaxació que produeix estar perdut en el món submarí, de cop ens han aperagut unes tortugues marines, que s'han posat a jugar amb nosaltres. Sí, sí, les mateixes que hi ha a les fotos, quina passada!

PD: el títol significa snorkel (anar "porai" amb el tubo i les ulleres) i submarinisme, en alemany

L'illa tranquila

2008-11-17T08:38:00.001-08:00

Us escric avui acabat d'arribar de Fuerteventura. Aquest cap de setmana he estat a casa de la mare de la Nira, la meva amiga de Tahime. Ella es dedica a cultivar l'àrida terra majorera, on per si sol només hi creix alguna palmera en els barracs més humits. La sensació que et produeix l'illa és d'una soledat increïble, com si el temps s'hi hagués aturat, i tot passés molt més lent. Una tranquilitat que et sedueix i t'atrapa. A les fotos us podeu fer una idea del què és però val la pena de viure-la.

Una caleta, sense ningú. L'illa està plena de platges desèrtiques on és difícil trobar-se gent.

Una carretera enmig del no res.

El paisatge des de la muntanyeta de la casa.

El porxo de la caseta on he estat aquests dies, amb les terres que cultiven a darrera

Womad i més

2008-11-09T11:00:00.000-08:00

Actualitzo el bloc! Perdoneu que no hagi explicat res des de fa tant, però és que no he parat quiet. Ara mateix acabo de tornar amb el ferry de Gran Canaria, on aquest cap de setmana hi ha hagut el WOMAD, un dels festivals de música més importants de Canaries. Vam veure un grup d'ska marroquí, un grup de música electrònico-tradicional saharahui, etc. La foto és d'un concert de fanfare de croàcia. Això després d'anar a saltar pels precipicis amb la llança...

De moment ja he conquerit dues illes, i divendres me'n vaig a Maxorata (Fuerteventura), amb una amiga de Tahime, el centre social autogestionat de la Laguna. I mentrestant examens, treballs, entregues de problemes, etc. O sigui que a treballar!

salto del pastor

2008-10-26T12:31:00.000-07:00

Hola a tothom! Us ensenyo una foto de la sortida que vam fer aquest dissabte amb la gent del col·lectiu Aguere. És la gent amb qui faig salto del pastor canario. Ens vam enfilar per una muntanya sense cap tipus de sender, pel dret i sense cap problema. Això de la llança per caminar és un gran invent. I per baixar encara és millor. Ni et canses, simplement vas relliscant per la llança fins a baix. És super pràctic i ràpid!

La creació del món dels guanches

2008-10-21T03:28:00.000-07:00

Tot té un principi. En aquest vídeo que us passo veureu com van néixer les illes Canàries segons la mitologia guanche, els aborígens de les illes que van ser eliminats per els conqueridors espanyols. Si teniu uns minuts no us el perdeu!

És curiós com en aquesta illa es barrejen la modernitat i el turisme amb llocs ancestrals que semblen sortits de la prehistòria. Realment és fàcil imaginar-te els guanches corrent per aquestes terres muntanyoses amb les seves llançes, saltant de roca en roca. Aquests últims dies he escrit poc al bloc perquè he estat introduint-me en el seu món. El dissabte vaig estar passejant per la Laurisilva, un tipus de bosc prehistòric que fa 20 milions d'anys cobria tot el territori mediterrani i que per culpa de diferents canvis climàtics només continua sobrevivint a les illes de la macaronèsia (Canàries, Açores, Madeira i Cabo Verde). I demà començo l'aprenentatge del "salto del pastor canario", una manera molt pràctica de voltar per la muntanya saltant els "riscos" amb una espècie de llança, que ja utilitzaven els aborígens i que es va transmetre als pastors de les illes.

Destrucció

2008-10-13T08:46:00.000-07:00

Si bé Tenerife és una illa plena de llocs paradisíacs, segur que ho havia sigut molt més anys enrere. Parlant amb la gent de l'illa m'he enterat que en qüestió de 10 anys la població de l'illa s'ha duplicat o triplicat i les edificacions han cobert quasi tot el territori. Si bé és un problema prou conegut per nosaltres, que des de Vic també hem hagut de patir la falta d'escrúpols de constructors i polítics, aquí tots els problemes agafen una magnitud molt més gran, ja que el territori a destruïr és infinitament més limitat, i més tenint en compte la geografia muntanyosa de l'illa. Així, el què abans havien sigut rius ara només són barrancs secs. On abans hi havia arbres ara és un desert de cactus (originaris de Mèxic la majoria), i l'aigua dolça s'està convertint en un problema en un lloc on les reserves d'aigua subterrània són enormes, gràcies a la bondat del gran Teide. En definitiva és en llocs com aquests on la destrucció de l'home es fa més evident, on es veu com realment som capaços d'ofergar a tot ésser viu mentres a nosaltres ens interessi.

Tot i això encara queden molts llocs on la mà de l'home no ha arribat, i les platjes "verges" continuen estant aquí. Us passo unes fotos de la platja de Bollullo, on vam estar el diumenge i unes imatges de satèl·lit on es pot veure la sobreedificació de l'illa en l'entorn de Puerto de la Cruz i de la macro ciutat metropolitana de La Laguna-Santa Cruz

Perduts a la muntanya

2008-10-06T13:15:00.000-07:00

Aquest diumenge vam anar amb els companys de casa a la platja de Antequera. Es tracta d'una de les platges més perdudes de tota l'illa. De fet només s'hi arriba en barco, però mirant un llibre de rutes per Tenerife vam veure que hi havia un camí que hi portava caminant 4 o 5 hores. Així que vam decidir marxar molt d'hora de casa (a les 5 de la matinada) i arrivar-hi. Quan començava a treure el cap la primera llum del dia ens vam posar a caminar. La qüestió és que aquí el terreny no és com a la plana. Aquí o pujes molt o baixes molt, no hi ha punt mig, és el terreny més muntanyós que he vist mai. És com el Pirineu, però aquí no hi ha camins, o si hi són estan mal indicats i són de cabres. Al final no vam poder arribar a la platja -ens queda pendent- perquè ens en vam anar cap a una muntanya que no tocava, però va valer la pena perquè les vistes eren espectaculars. A la segona foto, al costat de la meva espatlla podeu veure la platja on volíem arribar.

Primera excursió amb el grup de senderisme

2008-10-04T10:28:00.000-07:00

Avui he començat el curset de senderisme. Hem estat entre les poblacions de Vilaflor, Arona i Adeje. Un terreny d'antigues cases de pagès abandonades a dalt de la muntanya, just a sobre de la zona més massificada i turística de l'illa. Hem trepitjat la muntanya on van resistir durant més de 10 anys els últims habitants de l'illa que van poder fer front a la destrucció colonitzadora. De tot això ara no en queda més que feixes de cultiu buides i oblidades. Això sí, el lloc i les vistes són si més no especials.

Flors i plantes

2008-10-03T09:27:00.000-07:00

Ara que ja tenim casa aquests dies ens estem dedicant a omplir-la. Us passo unes quantes fotos de les flors que he estat plantant per casa per fer-la més alegre. El pròxim pas és fer un hort a la terrassa que ja està en marxa. La idea és que la terrassa quedi verda del tot, per això també hi hem plantat una heura, però encara ha de créixer. Temps al temps...

Més fotos de Benijo

2008-09-30T08:11:00.001-07:00

Us escric un altre missatge perquè abans no m'hi ha cabut totes les fotos que volia ensenyar-vos. Com podeu veure el lloc és espectacular.

Descobrint l'illa

2008-09-30T07:47:00.000-07:00

Aquest diumenge vam agafar la guagua (bus) amb tota la colla i ens en vam anar a descobrir un dels llocs més bonics de l'illa de Tenerife. Vam arribar a Taganana i Almáciga i després de caminar un bon rato ens vam quedar a la platja de Benijo, que és una de les platjes més maques que he vist mai. Us passo unes quantes fotos perquè la pugueu veure. Després, tot tornant cap a casa vam fer un transbord de guagua al mig del bosc i vam arribar fins a El Bailadero, que són quatre cases just a dalt de tot de la Sierra de Anaga, des d'on es veu el mar a cada cantó de l'illa. Un lloc preciós. I per arribar a La Laguna vam passar per una carretera que passa per entremig d'una de les zones més boscoses de l'illa. Heu de venir a veure-ho. A casa hi ha lloc per tots.

Des de la facultat

2008-09-25T01:38:00.000-07:00

Hola a tothom! Sembla que després d'unes setmanes atrefagades buscant pis i fent tràmits varis, aquí tot comença a agafar una mica de rutina. Estic cada dia per aquí a la facultat, que faig un pilot d'assignatures. Imagineu si hi ha poca gent matriculada que en una assignatura sóc l'únic. Estem jo i el profe sols! Però bé. tot pinta bastant fàcil i accessible. Pel què fa al tema llengua està una mica més "peliagut" perquè em costa més del què em pensava parlar bé el castellà. L'altre dia vaig entrar a una botiga i la dona m'anava mirant així amb una cara rara i al cap d'un rato de xerrar em diu: Ah! eres catalan! Me pensaba que eras rumano... O sigui que encara em falta agafar una mica de soltura. Bé a part d'això estem molt bé. Hem format aquí una colla de sénecas i erasmus, que ens portem molt bé i anem a jugar a bàsquet al parc, anem a la platja, etc. I no fa falta que us digui que el clima està molt bé...
A la foto s'hi veu la piscina municipal que tinc al costat de casa. El problema que té és que hi ha una llista d'espera d'un any per poder-te fer soci.

Ja sóc Lagunero

2008-09-22T09:51:00.000-07:00

A partir d'avui ja coneixeu un altre canari. Aquest matí he anat a l'ajuntament i m'he empadronat a San Cristóbal de la Laguna, ciutat on resideixo. Continuo sent vigatà de cor, però m'he vengut per cuatre duros. Bé quatre no, perquè a partir d'ara l'estat em pagarà la meitat de l'import del bitllet de les Illes fins a la península, i també per viatjar entre illes. Per exemple, si ets estranger i vols anar de Tenerife a La Gomera et val cap a 50 euros, i si ets insular i estudiant només 17. Avui al matí també he començat les classes, i això és una passada! La facultat és petita, som molt pocs a classe i els professors es preocupen un pilot perquè tothom aprovi. De fet avui fent les presentacions, a la majoria de classes ens han dit que ls assignatures eren molt fàcils i que les aprovava tothom. A veure si és veritat.
Us passo fotos de l'excursió a la platja d'ahir. Aquesta noia que veieu és la meva companya de pis Gaditana.

Explicació fotos

2008-09-22T03:48:00.001-07:00

Perdoneu, vaig penjar les fotos i se'm va acabar el pressupost pel ciber i no vaig poder explicar res. Aquestes fotos són de casa meva (hi ha la foto de la meva habitació), del sopar d'inauguració del pis (erem una bona colla) i de la meva nova bici. És guai eh? Un cop amb tot arreglat ahir vam disfrutar d'un dia de platja i avui ha tocat començar les classes.

2008-09-20T13:36:00.001-07:00

Ja tinc casa!

2008-09-17T09:03:00.000-07:00

Després de dies de voltar per tots i cada un dels carrers de La Laguna he trobat casa! Ha estat bastant difícil perquè els pisos per aquí són caríssims. Amb l'excusa que és patrimoni de la humanitat aixó s'ha convertit en un paradís de l'especulació. Però al final ho hem aconseguit. És bastant curiós perquè ens hem anat trobant amb gent de diferents llocs que vénen a estudiar aquí i tots arrivàvem a la pensió buscant algun lloc on viure, la questió és que anàvem buscant pisos i cases i al final hem trobat una casa que té com dos pisos i com que al final erem tants a la pensió buscant pis hem decidit llogar tota la casa entre tots. Estem tots súper emocionats, perquè tota la casa serà per nosaltres i no tenim veïns ni res, a més té una terrassa súper gran, amb dues cuines, dos lavabos, dues rentadores, dos de tot "vamus". Demà ja entrem a la casa, ja us penjaré les fotos perquè la pugueu veure. I sapigueu que esteu invitats a dormir a la nova casa, que d'espai en sobra!

2008-09-16T09:57:00.000-07:00

Ja tinc camera de fer fotos. Us en passo unes quantes perquè us feu una idea de la ciutat on estic. Les dones amb qui estic a l'última foto són la meva mare i tieta cubanes (són les que es cuiden de la pensió)

Catalans! Ja sóc a allà!

2008-09-14T08:39:00.000-07:00

Hola a tothom. Ja he arribat a Tenerife. De moment m'he instal·lat a una pensió súper autèntica d'una dona cubana. És com una casa típica canària amb el pati al mig però "a lu cutre". Allà ens hem conegut amb un noi de Pàdua i un noi de Alfambra (un poble del costat de Terol) estudiant de mates a l'autònoma de Madrid. De moment no hem pogut mirar gaire res de pisos perquè ha coïncidit que a La Laguna, que és la ciutat on vivim, estan de festa. Ahir ens vam dedicar a voltar per tota la ciutat i la veritat és que és molt maca. El casc antic és patrimoni de la humanitat, tot de cases petites i pintades de tots colors. A la tarda tot voltant per la plaça ens vam trobar enmig d'un campionat de "lucha canaria", que és com una espècia de sumo, on l'objectiu és tirar l'altre a terra. Per cert, n'hi havia un que no parava de tombar-los a tots, un tal Ricardo Rodríguez. Més tard cap a la nit vam poder disfrutar del concert de Festa Major amb grups folklòrics canaris i un ambient d'aquests de família. Mitja illa estava allà comprant pomes ensucrades, núvols de sucre, pujant a les atraccions i mirant els focs artificials. Avui hem decidit que com que era festa ens ho agafaríem amb calma i hem aprofitat per anar a conèixer una mica l'illa. Hem arribat fins a Punta del Hidalgo, un entorn natural impressionantamb muntanyes súper altes al costat del mar. Ens hem banyat per allà i hem estat xerrant amb un lugareño que no parava de cagar-se amb els polítics. Bé doncs família, ja us aniré informant de tot. M'agradaria afegir-vos fotos perquè el lloc on hem estat avui és espectacular, però m'he de comprar una bateria per la càmera que no en té.
Fins aviat!

Tot marxant de casa

2008-09-09T15:14:00.000-07:00

No me n'he pogut estar. Abans de marxar havia de fer la meva última visita al nostre Pirineu. Aquests dos últims dies he estat de ruta per les nostres muntanyes. He fet la ruta Quertalbs-Núria-Comadevaca, fent nit al refugi de comadevaca i tornant l'endemà, tot seguint el curs del riu freser una altre cop fins a Queralbs. Si puc intentaré penjar unes quantes fotos dels llocs per on hem passat per fer-vos una idea del què tenim per aquí al costat.

Abans de marxar

2008-09-04T09:41:00.000-07:00

Hola a tothom. Aquest és el primer missatge del blog per començar a agafar pràctica amb tot això. En els pròxims, espero que sigui una eina útil per penjar fotos i que així pogueu compartir una miqueta la meva vida d'allà.